body>
<div id="totitot"><!–contenidor pare–>
<div id="capçalera"><!–capçalera–>
<img src="../../Mis documentos/Pla independència/Diversos/Imatges/Caràtula web copy2.jpg" alt="portada" width="1037" height="816" />
</div>
<p class="franjagris"><a name="charles" id="charles"></a></p><!–franja gris de separació entre el text i la capçalera–>
<!–inici barra lateral–>
<div id="lateral"><div id="espai"></div>
<div id="foto"><img src="costa da morte.JPG" width="270" height="230"/></div><!–foto Carles–>
<div id="carles"><a href="curriculum.html" >Carles Lladó</a><!–enllaç curriculum–>
</div>
<!–fi div enllaç curriculum–>
<div><!–div per colocar correctament la franja final.–>
<div id="prova">
<p id="fragments">Fragments de citacions del <br />
manuscrit <span class="pla">Pla independència</span></p>
<p class="citacast"><em>El primer negocio y el mayor
es allanar Catalunya.</em>
</p>
<p class="citacast"><em>A nadie se le obligó nunca </em><br />
<em>a hablar en castellano.</em></p>
<p class="citacast"><em>El verdadero peligro es </em><br />
<em>el hecho diferencial de Catalunya. </em></p>
<p class="citacast"><em>Los partidos se han apoderado </em> <br />
<em>del Estado y el Estado se ha podrido. </em></p>
<p class="citasubrcast"> Los catalanes son unos cretinos.<br />
Que se metan
los cuartos…</p><br /><br />
<p class="citasubr">Mai no hem votat a Madrid en contra <br />
dels interessos de Catalunya.<img align="right" src="logorosa.gif" width="30"/></p>
<p class="cita">L’anticatalanisme <br />
és una malaltia d’Espanya</p>
<p class="cita"> Amb Espanya no hi ha res a fer. </p>
<p class="citasubr">Tota política que no fem nosaltres <br />
serà feta contra nosaltres… <br />
i ens serà administrada per via rectal. </p>
<p class="citacast"><em>El independentismo sale del armario </em><br />
<em>y se multiplica. </em></p>
<p class="cita"> El Sí estaria en condicions <br />
de guanyar un referèndum.</p>
<p class="cita">Sortiran independentistes<br />
de sota les pedres. </p>
<p class="citasubr">Si pensem que som molts,
serem més.</p>
<p class="cita">Sense idees compartides,
la nació llanguirà.</p>
<p class="citasubr">Definir una estratègia que ens porti <br />
a tenir estat propi a la Unió Europea <br />
el més aviat possible. </p>
<p class="cita">Els espanyols ens consideren un
problema: siguem-ho, siguem <br />el seu problema
i la nostra solució. </p>
<p class="cita">Creació del conflicte jurídic
permanent.</p>
<p class="cita">Una rebel·lió cívica, ferma, decidida <br />
… contra el vell imperi amb crosses.</p>
<p class="cita">Aixecar-nos de la taula, <br />
denunciar el tafur i estripar les cartes.</p>
<p class="cita">El que heu de fer, feu-ho ràpid. </p>
<p class="citasubricentr">Tenim raó,<br /> contra bords i lladres,<br />
el meu poble i jo. </p></div>
<p class="franjablancalateral"></p>
</div>
</div>
<div id="tot"><!–contenidor del text–>
<p id="inici">Pla dedicat als catalans amb sentiments de catalanitat <br /><!–primeres frases–>
<span class="inici1">i brindat als colectius que el vulguin liderar amb voluntat unitaria</span>
</p><!–fi primeres frases–>
<!–div auxiliar per a situar la barra lateral a l’alçada del primer paràgraf–><!–NO ÉS NECESSARI!!–>
<!–fi div lateral–>
<p ><span class="inicial">D</span>’<!–primer paràgraf–>entrada haig de confessar que des del moment en que vaig tenir capacitat per adonar-me’n vaig veure que tota la vida havia estat manipulat i perjudicat pels polítics. I aquesta sensació em continua neguitejant ja que els polítics actuals, a més de fer-me experimentar un desagradable sentiment d’estafa, continuen amb l’intent d’anihilar la identitat del meu país. I ara, mireu si n’és de trist el meu lament, que, havent sofert des de petit governs que m’han perjudicat la vida i han estafat i vexat el meu país, resulta que actualment els he de sofrir per duplicat pel fet d’estar manat per dos governs que ens continuen perjudicant alhora. </p>
<!–fi primer paràgraf–>
<p ><!–segon paràgraf–>
<span class="inicial"> E</span>n aquesta tan lamentable situació, allò que sembla més assenyat és procurar desempallegar-nos primer dels polítics que ens perjudiquen des de lluny, ja que sempre serà millor que ens perjudiquin només des de casa nostra que no pas des de casa nostra i de Madrid alhora. Temps ha de venir, després, per obligar als de casa a que canviïn de manera d’actuar i a fer-se mereixedors de la nostra confiança. </p><!–fi segon paràgraf–>
<p><!–3er paràgraf–>
<span class="inicial">A</span> partir d’aquestes reflexions i emparat amb més d’un centenar de citacions de personatges que anhelen i cerquen allò mateix que l’autor, <span class="inicial">Pla independència </span>–del que aquí sols en queda exposat el seu compendi– planteja l’estratègia per resoldre el nostre contenciós amb l’Estat espanyol i, tot desempallegant-nos d’ell, assolir un dels béns naturals més preuat: la llibertat i, amb ella, la nostra sobirania nacional.
</p><!–fi 3er paràgraf–>
<p class="franjaneutraestreta"></p>
<p class="ressaltat">POSSIBLES VIES PER ASSOLIR LA SOBIRANIA </p><!–títol fons blanc centrat–>
<p class="franjaneutraestreta2"></p>
<p><!–4art paràgraf–>
<span class="inicial">D</span>escartats d’entrada els mètodes violents, així com la possibilitat impossible d’un pacte bilateral a les bones –a no ser, és clar, que fos plantejada i acceptada una manumissió mitjançant rescat– i analitzades les possibles variants d’un pacte bilateral forçat o la riscosa declaració unilateral –així com altres vies més inversemblants, com la sedició patronal o l’acompliment de la predicció Deulofeu sobre els cicles dels imperis– <span class="inicial">Pla independència</span> augura que la sobirania nacional ha d’arribar mitjançant un referèndum d’autodeterminació sota els auspicis de la UE, conjuminat amb el cúmul d’arguments que justifiquen els nostres drets nacionals inalienables. <br />
<span class="inicial">A</span> partir d’aquesta convicció, la societat sobiranista i els partits polítics són exhortats a considerar les possibilitats del <span class="inicial">Pla independència</span>, estructurat en els deu fronts següents. </p>
<!–fi 4art paràgraf–>
<br />
<p class="ressaltat"> ELS DEU FRONTS ESTRATÈGICS DEL PLA </p><!–segon títol fons blanc centrat–>
<p class="centrat2"><!–llista centrada–>
<!–llista de números romans alineada en els punts–>
<span id="un">I. Persistència en l’activisme de creació d’ambient </span><br />
<span id="dos"> II. Exercici del sentiment de catalanitat </span><br />
<span id="tres"> III. Front unitari de la societat civil sobiranista</span><br />
<span id="quatre"> IV. Exigència als partits nacionalistes catalans</span><br />
<span id="cinc"> V. Campanya pedagògica de cara als no convençuts</span><br />
<span id="sis"> VI. Compliment de la legalitat espanyola </span><br />
<span id="set"> VII. Internacionalització del cas nacional català </span><br />
<span id="vuit"> VIII. Provocacions per patentitzar i maximitzar els greuges</span><br />
<span id="nou"> IX. El front estratègic internacional </span><br />
<span id="deu"> X. Creació de l’Estat català </span>
</p><!–fi llista centrada–>
<p class="franjablanca"></p><!–franja gris de separació–>
<p><!–5è paràgraf–>
<span class="inicial">D</span>esprés de considerar els antecedents nacionals i d’encoratjar el vigorós activisme actual així com de reclamar l’exercici del sentiment de catalanitat amb la finalitat de recatalanitzar Catalunya; després de proposar una campanya pedagògica sobre els indiferents o no convençuts; després de considerar les permanents manifestacions d’hostilitat espanyola, des de <em>aqui tengo el mosquetón para volver-lo a utilizar</em> del Fraga fins a totes els altres; després d’alertar contra els perjudicis que ens causa el domini de l’Estat espanyol i els factors de desestabilització nacional que representen i, finalment, després d’advocar per la necessitat imperiosa de forjar el front unitari de la societat civil sobiranista així com d’exigir-ho igualment als partits catalans –amb l’advertència, si calgués, d’un possible boicot a les eleccions generals– <span class="inicial">Pla independència</span> passa a plantejar abreujadament els quatre fronts determinants que poden fer realitat el nostre somni de sobirania nacional.
</p><!–fi 5è paràgraf–>
<p class="ressaltat">VII FRONT. Internacionalització del cas nacional català</p><!–3er títol fons blanc centrat –>
<p> <!–6è paràgraf–>
<span class="inicial"> F</span>ront de persistència en les campanyes de divulgació de l’estat anòmal de la mil·lenària nació catalana i del conflicte contenciós amb Espanya, per captar simpaties internacionals arreu. <br />
–Què us semblaria, per exemple, presentar els dèficits fiscals dels Països Catalans com a candidats a rècord mundial Guinness? <br />
–I una campanya unitària de donació de sang sota el lema “Ja no ve d’una mica”?<br />
–I si, un dia, el Cinca es despertés tenyit d’un vermell ben ecològic, reivindicatiu i català?
</p><!–fi 6è paràgraf–>
<p class="ressaltat">VIII FRONT. Provocacions per maximitzar els greuges </p>
<!–4art títol fons blanc centrat–>
<p> <!–7è paràgraf–>
<span class="inicial">L</span>a millor estratègia per posar en la màxima evidència la desraó, la il·legitimitat i la injustícia del domini espanyol és el de la provocació. Provocar, per fer-los caure en el parany de la seva malsana protèrvia. L’objectiu bàsic d’aquest front queda resumit en la següent estratègia:
</p><!–fi 7è paràgraf–>
<p class="franjablanca2"></p>
<p class="ressaltat3"> <!–paràgraf destacat i subratllat per dalt i baix–>
Amb la tàctica de la provocació, maximitzar <br />
els perjudicis de la dominació espanyola
<br />
i exhibir la seva il·legitimitat a la consideració del món</p>
<!–fi paràgraf destacat i subratllat per dalt i baix–>
<p class="franjablanca2"></p>
<p><!–8è paràgraf–>
<span class="provocaciogranat">Primera provocació.</span> <span class="provocacio">Sol·licitud del referèndum</span><br />
<span class="inicial">L</span>a primera i més contundent de les provocacions ha de ser la sol·licitud del referèndum amb aquesta subtil intenció:
</p><!–fi 8è paràgraf–>
<p class="ressaltat4"><!–frase centrada fons blanc i lletres granat–>
Sol·licitar el referèndum, “precisament perquè ens el prohibeixin”
</p>
<p><!–9è paràgraf–>
<span class="inicial">A</span>mb la finalitat de poder recórrer a les instàncies internacionals –d’entrada i malgrat pesi– s’haurà de complir amb la legalitat espanyola i, per tant, caldrà sol·licitar a Madrid la convocatòria de referèndum per poder expressar els nostres sentiments. I, com que de referèndum n’hi haurà d’haver més d’un i és ben clar que com més ingènues semblin les preguntes més profit se’n podrà treure, la primera podria ser:</p>
<!–fi 9è paràgraf–>
<p class="ressaltat9"> M’agradaria poder donar la meva opinió sobre el meu país?<a name="tornada" id="tornada"></a></p><!–5è títol fons blanc centrat–>
<p class="sensemarge"><!–10è paràgraf–>
<span class="inicial">E</span>n ser ben cert que la prohibició serà tant presumpta com segura, allò més transcendent no és pas la pregunta, ni la gestió, ni el resultat, sinó la il·legitimitat de la prohibició. I si no fos prohibida la consulta: oli en un llum! Llavors ja podríem anar per la delimitació del territori, el cens, la participació, la majoria reforçada, o no, etc. així com a preparar una pregunta més compromesa i efectiva. D’aquesta manera, la sol·licitud del referèndum és ben simple i, en el cas que la majoria del Parlament no ho veiés així i s’hagués de presentar la sol·licitud com a Iniciativa Legislativa Popular, podríem anar a fotografiar als parlamentaris perquè quedessin doblement retratats.</p>
<p class="enllaçament"><span class="front8"> VIII FRONT. 3. Possibilitats d’èxit.</span><br />
<span class="front82">Retall del manuscrit Pla independència </span><span class="front82">sobre les possibilitats del referèndum.</span><br />
<p class="front83">Per als que tinguin més curiositat: <a href="vIII.html">enllaç.</a> </p></p>
<!–fi 10è paràgraf–>
<p><!–11è paràgraf–>
<span class="provocaciogranat">Segona provocació.</span><span class="provocacio"> Esmena de la Constitució</span><br />
<span class="inicial">A</span>mb la prohibició del referèndum com a punta de llança, la segona de les provocacions per posar en evidencia la il·legitimitat de les imposicions i prohibicions espanyoles podria ser que interpretin –i esmenin, si cal– l’article 8. 1. de la Constitució que atorga a les <em>Fuerzas Armadas </em>la missió de defensar la integritat territorial d’Espanya. O sigui: </p>
<!–fi 11è paràgraf–>
<p class="ressaltat41"><!–2ona frase centrada fons blanc i granat–>
Sol·licitar l’esmena de l’article 8 “precisament perquè el ratifiquin”. <br />
I implicar-hi al rei, com a cap de les <em>Fuerzas Armadas</em>. </p>
<p>
<span class="inicial">E</span>l fet que siguin ells mateixos els que posin per escrit els perjudicis que ens causen es converteix en una efectiva arma contra les seves imposicions il·legítimes. Amb aquesta tàctica de provocacions acuradament activades, junt amb els corresponents i reiterats recursos al Tribunal Constitucional perquè les ratifiquin, es podrà anar farcint el Memorial de greuges per poder encetar el novè front amb les màximes garanties.</p>
<!–fi 12è paràgraf–>
<p class="ressaltat">IX FRONT. EL FRONT ESTRATÈGIC INTERNACIONAL </p><!–6è títol fons blanc centrat–>
<p><!–13è paràgraf–>
<span class="inicial">F</span>inalment, superats sense dificultats insalvables els vuit fronts inicials, haurà arribat el moment de recórrer als tribunals internacionals dels Drets Humans i a la UE, en sol·licitud d’empara perquè siguin reconeguts els nostres drets i ens facin justícia.
</p><!–fi 13è paràgraf–>
<p class="ressaltat">Dossier a lliurar a les institucions internacionals </p><!–7è títol fons blanc i centrat–>
<p class="centrat"><!–2ona llista centrada–>
<strong>1. </strong>Acord del Parlament de sol·licitud d’empara.<br />
<strong>2. </strong>Apologia dels orígens i dels drets històrics de Catalunya. <br />
<strong>3. </strong>Demostració de la il·legitimitat de la Constitució i de la seva aprovació. <br />
<strong>4.</strong> Acords internacionals que emparen els drets de Catalunya. <br />
<strong>5. </strong>Documentació sobre les gestions realitzades amb l’Estat espanyol. <br />
<strong>6. </strong>Memorial de Greuges.<strong></strong><br />
<strong>7. </strong>Sol·licitud d’arbitratge i empara.
</p><!–fi 2ona llista centrada–>
<p><!–14è paràgraf–>
<span class="inicial">R</span>esolts favorablement els recursos d’empara a favor de la llibertat d’expressió dels catalans –com és de pura lògica democràtica esperar– Catalunya ha de quedar legitimada per realitzar el referèndum d’autodeterminació i, d’acord amb el resultat, proclamar la seva sobirania. O, en el cas que d’entrada no hi hagués la majoria necessària, s’haurà de deixar la porta oberta i, tot continuant la lluita per convèncer als no convençuts, tornar-ho a intentar posteriorment amb la majoria necessària.
</p><!–fi 14è paràgraf–>
<p><!–15è paràgraf–>
<span class="inicial">R</span>iscs? Especial esment convé parar en el fet que tots els fronts –encara que el novè sigui de resolució internacional– són de gestió exclusivament catalana. O sigui que el <strong>Pla</strong> és cosa nostra i internacional i, pel que fa a Espanya, només hi podrà posar impediments i, com més n’hi posi, més arguments favorables a la recuperació dels nostres drets tindrem. </p>
<p>
<span class="inicial">E</span>n aquestes condicions, gestionar <span class="inicial">Pla independència</span> no sols no en presenta cap de risc sinó que brinda l’oportunitat de poder aconseguir l’objectiu de manera cívica, legal, planera –ja que costa ben poc d’engegar- i fins i tot festiva i exultant. Difícil però factible.
</p>
<!–fi 15è paràgraf–>
<p><!–16è paràgraf–>
<span class="inicial">A</span>mb aquest optimisme contingut però esperançat, <span class="inicial">Pla independència</span> proposa institucionalitzar l’11 de setembre com a:</p>
<p class="ressaltat411"> “Dia de la Independència” </p>
<p>I arribat el moment –no pas més enllà del 2014– el podrem celebrar amb plena satisfacció per sempre més com a ciutadans de l’Estat Català.</p>
<!–fi 16è paràgraf–>
<p class="ressaltat">X FRONT. CREACIÓ DE L’ESTAT CATALÀ </p><!–8è títol fons blanc i centrat–>
<p><!–17è paràgraf–>
<span class="inicial">T</span>an cert com és que si anem pujant s’abaixa el cim, si l’anem esquarterant, la utopia deixa de ser un ideal irrealitzable i ja podem pensar que aviat serem a l’època postutòpica. I el sol fet de plantejar-ne la possibilitat ja fa avançar el front. Per aquestes raons i per tots els arguments considerats, podem ja anar més lluny i començar a dissenyar el programa de la creació de l’Estat català ja que, amb voluntat unitària, l’operació pot ser engegada immediatament –demà mateix, per exemple- per anar superant etapes, amb tanta prudència com considerin necessària els més rigorosos però, alhora, amb tanta celeritat com sigui possible i desitgem els més inquiets. Llavors, al clam “som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol”, Europa haurà de voler i els espanyols s’hauran de resignar. </p>
<!–fi 17è paràgraf–>
<p class="ressaltat10">GESTIONS BÀSIQUES PER A L’ARRANJAMENT DE L’ESTAT CATALÀ </p><!–9è títol fons blanc i centrat–>
<ul type="disc"><!–llista ul–>
<li><span class="inicial">P</span>roclamació parlamentària de la secessió de Catalunya respecte a l’Estat espanyol i institució de la sobirania nacional de l’Estat català. </li>
<li><span class="inicial">I</span>mmediata convocatòria d’eleccions. </li>
<li><span class="inicial">R</span>edacció de la Constitució, o els Furs, amb les lleis fonamentals de l’Estat per establir i garantir els drets i els deures fonamentals de tots els ciutadans de Catalunya i determinar i regular el sistema de poders i la forma de govern. </li>
<li><span class="inicial">C</span>onsideració de l’establiment de la relació política de l’Estat català amb l’Estat espanyol, amb un conveni de veïnatge amistós com a clau dels vincles de relació permanent en el futur. </li>
<li><span class="inicial">R</span>eivindicació del deute històric espanyol i restitució i prorrateig de béns, amb auditories internacionals per a la seva valoració i execució. </li>
<li><span class="inicial">S</span>ol·licitud d’ingrés a la Unió Europea i a les Nacions Unides, així com al Fons Monetari Internacional, a la Organització Mundial del Comerç, al Banc Mundial, a les federacions esportives internacionals i al Comitè Internacional Olímpic. </li>
<li><span class="inicial">I</span> finalment, junt amb altres gestions obligades però sense entretenir-se pas gaire, caldrà requerir l’assessorament d’experts en afers exteriors i en calçada directa començar a crear ambaixades arreu del món. </li>
</ul><!–fi llista ul–>
<div><div id="imatge"><img src="Caràtula web copy.jpg" width="78" height="108" /></div>
<p class="ressaltat6"><!–COMPENDI–><!–fons blanc negreta–><br/>
Aquest és el compendi de
<span class="gran">Pla independència</span><!–gran i granat–><br />
<span class="petit"> de Carles Lladó </span><!–petit i granat–><br /><br /><br />
<span class="ressaltat5"> Possiblement l’únic segur i segurament l’únic possible </span><!–lletres granat–>
</p></div>
<!–fi COMPENDI–>
<p ><!–18è paràgraf–>
<span class="inicial">I</span> ara, catalans!, per acabar amb aquesta versió abreujada de <span class="inicial">Pla independènciai</span> aconseguir el tremp vital que necessita la nostra nació, us vull abrivar l’anhel de llibertat amb l’arenga emesa a “Catalunya Independent!”, quan el 1986 ja clamava per l’autodeterminació i la llibertat del nostre país:
</p><!–fi 18è paràgraf–>
<p class="ressaltat7"><!–paràgraf de comiat–><!–subratllat dalt i baix granat i molt espai–>
Territori, llengua i dret; història, cultura, art; <br />
himne i bandera; llegenda i mites d’arrels llunyanes; <br />
consciència nacional; sentiment i orgull i ràbia <br />
i gent amb ganes: nosaltres catalans!
</p><!–fi paràgraf comiat–>
<p class="franjaneutra"></p>
<p id="comentaris"><span class="comentari1">Comentaris</span><br />
En contra? Si el comentari no està ben argumentat més raó afegirà al Pla.<br />
Si esteu a favor, envieu l’enllaç a com més millor. </p>
<p class="franjaneutra"></p>
<p class="franjavermella"></p>
<p class="franjaneutra"></p>
<!–fi div auxiliar per a situar la barra lateral a l’alçada del primer paràgraf–>
</div></div>
</body>