+proves

<a name="charles"
id="charles"></a><!–franja gris de separació
entre el text i la capçalera–>
<!–inici barra lateral–>
<div id="lateral"><div id="espai"></div>
<div id="foto"><img src="costa da morte.JPG" width="270" height="230"/></div><!–foto Carles–>

<div id="carles"><a href="curriculum.html" >Carles Lladó</a><!–enllaç curriculum–>
</div>
<!–fi div enllaç curriculum–>
<div><!–div per colocar correctament la franja final.–>
<div id="prova">
 Fragments de citacions del 
 manuscrit Pla independència

 El primer negocio y el mayor
 es allanar Catalunya.
 

 A nadie se le obligó nunca 
 a hablar en castellano.

 El verdadero peligro es 
 el hecho diferencial de Catalunya. 


 Los partidos se han apoderado 
del Estado y el Estado se ha podrido. 

 Los catalanes son unos cretinos. 
Que se metan
 los cuartos… 

Mai no hem votat a Madrid en contra 
 dels interessos de Catalunya.<img align="right" src="logorosa.gif" width="30"/>

 L’anticatalanisme 
és una malaltia d’Espanya


 Amb Espanya no hi ha res a fer. 


 Tota política que no fem nosaltres 
serà feta contra nosaltres… 
i ens serà administrada per via rectal. 

 El independentismo sale del armario 
 y se multiplica. 

 El Sí estaria en condicions 
de guanyar un referèndum.

 Sortiran independentistes 
 de sota les pedres. 

Si pensem que som molts,
serem més.

Sense idees compartides,
la nació llanguirà.

 Definir una estratègia que ens porti 
a tenir estat propi a la Unió Europea 
el més aviat possible. 

Els espanyols ens consideren un
 problema: siguem-ho, siguem el seu problema
 i la nostra solució. 

Creació del conflicte jurídic
 permanent.

 Una rebel·lió cívica, ferma, decidida  
… contra el vell imperi amb crosses.

 Aixecar-nos de la taula, 
denunciar el tafur i estripar les cartes.

El que heu de fer, feu-ho ràpid. 

Tenim raó, contra bords i lladres, 
el meu poble i jo. </div>



</div>
</div>
<div id="tot"><!–contenidor del text–>

Pla dedicat als catalans amb sentiments de catalanitat <!–primeres frases–>
i brindat als colectius que el vulguin liderar amb voluntat unitaria
<!–fi primeres frases–>

<!–div auxiliar per a situar la barra lateral a l’alçada del primer paràgraf–><!–NO ÉS NECESSARI!!–>
<!–fi div lateral–>

D’<!–primer
paràgraf–>entrada haig de confessar que des del moment en que vaig
tenir capacitat per adonar-me’n vaig veure que tota la vida
havia estat manipulat i perjudicat pels polítics. I aquesta
sensació em continua neguitejant ja que els
polítics actuals, a més de fer-me experimentar
un desagradable sentiment d’estafa, continuen amb
l’intent d’anihilar la identitat del meu
país. I ara, mireu si n’és de trist el
meu lament, que, havent sofert des de petit governs que
m’han perjudicat la vida i han estafat i vexat el meu
país, resulta que actualment els he de sofrir per duplicat
pel fet d’estar manat per dos governs que ens continuen
perjudicant alhora. 
<!–fi primer paràgraf–>

<!–segon paràgraf–>
 En aquesta tan lamentable
situació, allò que sembla més assenyat
és procurar desempallegar-nos primer dels
polítics que ens perjudiquen des de lluny, ja que sempre
serà millor que ens perjudiquin només des de
casa nostra que no pas des de casa nostra i de Madrid alhora. Temps ha
de venir, després, per obligar als de casa a que
canviïn de manera d’actuar i a fer-se 
mereixedors de la nostra confiança. <!–fi
segon paràgraf–>

<!–3er paràgraf–>
A partir d’aquestes
reflexions i emparat amb més d’un centenar de
citacions de personatges que anhelen i cerquen allò mateix
que l’autor, Pla
independència –del que
aquí sols en queda exposat el seu compendi–
planteja l’estratègia per resoldre el nostre
contenciós amb l’Estat espanyol i, tot
desempallegant-nos d’ell, assolir un dels béns
naturals més preuat: la llibertat i, amb ella, la nostra
sobirania nacional.
<!–fi 3er paràgraf–>

 POSSIBLES VIES PER ASSOLIR LA SOBIRANIA <!–títol fons blanc centrat–>
 
 <!–4art paràgraf–>
 Descartats
d’entrada els mètodes violents, així
com la possibilitat impossible d’un pacte bilateral a les
bones –a no ser, és clar, que fos plantejada i
acceptada una manumissió mitjançant
rescat– i analitzades les possibles variants d’un
pacte bilateral forçat o la riscosa declaració
unilateral –així com altres vies més
inversemblants, com la sedició patronal o
l’acompliment de la predicció Deulofeu sobre els
cicles dels imperis–  Pla independència augura que
la sobirania nacional ha d’arribar mitjançant un
referèndum d’autodeterminació sota els
auspicis de la UE, conjuminat amb el cúmul
d’arguments que justifiquen els nostres drets nacionals
inalienables. 
A partir d’aquesta
convicció, la societat sobiranista i els partits
polítics són exhortats a considerar les
possibilitats del Pla
independència, estructurat en els deu fronts
següents. 
 <!–fi 4art paràgraf–>

 

 ELS DEU FRONTS ESTRATÈGICS DEL PLA <!–segon títol fons blanc centrat–>

<!–llista centrada–>

<!–llista de números romans alineada en els punts–>
I. Persistència en
l’activisme de creació d’ambient
 
 II. Exercici del sentiment de catalanitat 
 III. Front unitari de la societat civil sobiranista 
 IV. Exigència als partits nacionalistes catalans 
 V. Campanya pedagògica de cara als no convençuts 
 VI. Compliment de la legalitat espanyola 
 VII. Internacionalització del cas nacional català 
 VIII. Provocacions per patentitzar i maximitzar els greuges 
 IX. El front estratègic internacional 
 X. Creació de l’Estat català 
<!–fi llista centrada–>

<!–franja gris de separació–>

<!–5è paràgraf–>
Després de
considerar els antecedents nacionals i d’encoratjar el
vigorós activisme actual així com de reclamar
l’exercici del sentiment de catalanitat amb la finalitat de
recatalanitzar Catalunya; després de proposar una campanya
pedagògica sobre els indiferents o no
convençuts; després de considerar les
permanents manifestacions d’hostilitat espanyola, des de
aqui tengo el mosquetón para volver-lo a
utilizar del Fraga fins a totes els altres;
després d’alertar contra els perjudicis que ens
causa el domini de l’Estat espanyol i els factors de
desestabilització nacional que representen i, finalment,
després d’advocar per la necessitat imperiosa de
forjar el front unitari de la societat civil sobiranista
així com d’exigir-ho igualment als partits
catalans –amb l’advertència, si
calgués, d’un possible boicot a les eleccions
generals– Pla
independència passa a plantejar abreujadament
els quatre fronts determinants que poden fer realitat el nostre somni
de sobirania nacional.
<!–fi 5è paràgraf–>

VII FRONT. Internacionalització
del cas nacional català<!–3er títol fons blanc
centrat –>

<!–6è paràgraf–>
 Front de
persistència en les campanyes de divulgació de
l’estat anòmal de la
mil·lenària nació catalana i del
conflicte contenciós amb Espanya, per captar simpaties
internacionals arreu. 
–Què us semblaria, per exemple, presentar els
dèficits fiscals dels Països Catalans com a
candidats a rècord mundial Guinness? 
–I una campanya unitària de donació
de sang sota el lema “Ja no ve d’una
mica”? 
–I si, un dia, el Cinca es despertés tenyit
d’un vermell ben ecològic, reivindicatiu i
català?
<!–fi 6è paràgraf–>

VIII FRONT. Provocacions per maximitzar els greuges 
<!–4art títol fons blanc centrat–>

<!–7è paràgraf–>
La millor
estratègia per posar en la màxima
evidència la desraó, la il·legitimitat
i la injustícia del domini espanyol és el de la
provocació. Provocar, per fer-los caure en el parany de la
seva malsana protèrvia. L’objectiu
bàsic d’aquest front queda resumit en la
següent estratègia:
<!–fi 7è paràgraf–>


 <!–paràgraf destacat i subratllat per dalt i baix–>
Amb la tàctica de la provocació, maximitzar 
els perjudicis de la dominació espanyola
 
i exhibir la seva il·legitimitat a la consideració del món
<!–fi paràgraf destacat i subratllat per dalt i baix–>

<!–8è paràgraf–>
Primera
provocació. Sol·licitud del
referèndum 
La primera i més
contundent de les provocacions ha de ser la sol·licitud del
referèndum amb aquesta subtil intenció:
<!–fi 8è paràgraf–>

<!–frase centrada fons blanc i lletres granat–>
Sol·licitar el referèndum, “precisament perquè ens el prohibeixin”


<!–9è paràgraf–>
Amb la finalitat de poder
recórrer a les instàncies internacionals
–d’entrada i malgrat pesi–
s’haurà de complir amb la legalitat espanyola i,
per tant, caldrà sol·licitar a Madrid la
convocatòria de referèndum per poder expressar
els nostres sentiments. I, com que de referèndum
n’hi haurà d’haver més
d’un i és ben clar que com més
ingènues semblin les preguntes més profit
se’n podrà treure, la primera podria
ser:
<!–fi 9è paràgraf–>

M’agradaria poder donar la meva
opinió sobre el meu país?<a name="tornada"
id="tornada"></a><!–5è títol fons blanc
centrat–>

<!–10è paràgraf–>
En ser ben cert que la
prohibició serà tant presumpta com segura,
allò més transcendent no és pas la
pregunta, ni la gestió, ni el resultat, sinó la
il·legitimitat de la prohibició. I si no fos
prohibida la consulta: oli en un llum! Llavors ja podríem
anar per la delimitació del territori, el cens, la
participació, la majoria reforçada, o no, etc.
així com a preparar una pregunta més compromesa
i efectiva. D’aquesta manera, la sol·licitud del
referèndum és ben simple i, en el cas que la
majoria del Parlament no ho veiés així i
s’hagués de presentar la sol·licitud
com a Iniciativa Legislativa Popular, podríem anar a
fotografiar als parlamentaris perquè quedessin doblement
retratats.

VIII
 FRONT.  3.   Possibilitats
d’èxit. 
Retall del manuscrit Pla
independència sobre
les possibilitats del referèndum. 
Per als que tinguin més
curiositat: <a href="vIII.html">enllaç.</a>

<!–fi 10è paràgraf–>

<!–11è paràgraf–>
Segona
provocació.
Esmena de la Constitució 
Amb la prohibició
del referèndum com a punta de llança, la segona
de les provocacions per posar en evidencia la
il·legitimitat de les imposicions i prohibicions espanyoles
podria ser que interpretin –i esmenin, si cal–
l’article 8. 1. de la Constitució que atorga a
les Fuerzas Armadas la missió de
defensar la integritat territorial d’Espanya. O sigui:

<!–fi 11è paràgraf–>

<!–2ona frase centrada fons blanc i granat–>
      Sol·licitar
l’esmena de l’article 8 “precisament
perquè el ratifiquin”. 
               I
implicar-hi al rei, com a cap de les Fuerzas
Armadas. 

El fet que siguin ells
mateixos els que posin per escrit els perjudicis que ens causen es
converteix en una efectiva arma contra les seves imposicions
il·legítimes. Amb aquesta tàctica de
provocacions acuradament activades, junt amb els corresponents i
reiterats recursos al Tribunal Constitucional perquè les
ratifiquin, es podrà anar farcint el Memorial de greuges
per poder encetar el novè front amb les màximes
garanties.
<!–fi 12è paràgraf–>

IX FRONT. EL FRONT ESTRATÈGIC
INTERNACIONAL <!–6è títol fons blanc centrat–>

<!–13è paràgraf–>
Finalment, superats sense
dificultats insalvables els vuit fronts inicials, haurà
arribat el moment de recórrer als tribunals internacionals
dels Drets Humans i a la UE,  en sol·licitud
d’empara perquè siguin reconeguts els nostres
drets i ens facin justícia.
<!–fi 13è paràgraf–>

Dossier a lliurar a les institucions
internacionals <!–7è títol fons blanc i centrat–>

<!–2ona llista centrada–>
1. Acord del Parlament de sol·licitud d’empara. 
 2. Apologia dels orígens i
dels drets històrics de Catalunya. 
 3. Demostració de la
il·legitimitat de la Constitució i de la seva
aprovació. 
 4. Acords internacionals que emparen els drets de Catalunya. 
 5. Documentació sobre les
gestions realitzades amb l’Estat espanyol. 
 6. Memorial de Greuges. 
 7. Sol·licitud d’arbitratge i empara.
 <!–fi 2ona llista centrada–>

<!–14è paràgraf–>
Resolts favorablement els
recursos d’empara a favor de la llibertat
d’expressió dels catalans –com
és de pura lògica democràtica
esperar– Catalunya ha de quedar legitimada per realitzar el
referèndum d’autodeterminació i,
d’acord amb el resultat, proclamar la seva sobirania. O, en
el cas que d’entrada no hi hagués la majoria
necessària, s’haurà de deixar la porta
oberta i, tot continuant la lluita per convèncer als no
convençuts, tornar-ho a intentar posteriorment amb la
majoria necessària.
<!–fi 14è paràgraf–>

<!–15è paràgraf–>
Riscs? Especial esment
convé parar en el fet que tots els fronts –encara
que el novè sigui de resolució
internacional– són de gestió
exclusivament catalana. O sigui que el Pla
és cosa nostra i internacional i, pel que fa a Espanya,
només hi podrà posar impediments i, com
més n’hi posi, més arguments favorables a la
recuperació dels nostres drets tindrem. 

En aquestes condicions,
gestionar Pla
independència no sols no en presenta cap de
risc sinó que brinda l’oportunitat de poder
aconseguir l’objectiu de manera cívica, legal,
planera –ja que costa ben poc d’engegar- i fins i
tot festiva i exultant. Difícil però factible.

<!–fi 15è paràgraf–>

<!–16è paràgraf–>
Amb aquest optimisme
contingut però esperançat, Pla independència proposa
institucionalitzar l’11 de setembre com a:
 “Dia de la Independència” 
I arribat el moment –no pas més
enllà del 2014– el podrem celebrar amb plena
satisfacció per sempre més com a ciutadans de
l’Estat Català.
<!–fi 16è paràgraf–>

X FRONT. CREACIÓ DE
L’ESTAT CATALÀ <!–8è títol fons
blanc i centrat–>

<!–17è paràgraf–>
Tan cert com és
que si anem pujant s’abaixa el cim, si l’anem
esquarterant, la utopia deixa de ser un ideal irrealitzable i ja podem
pensar que aviat serem a l’època
postutòpica. I el sol fet de plantejar-ne la possibilitat
ja fa avançar el front. Per aquestes raons i per tots els
arguments considerats, podem ja anar més lluny i
començar a  dissenyar el programa de la
creació de l’Estat català ja que, amb
voluntat unitària, l’operació pot ser
engegada immediatament –demà mateix, per exemple-
per anar superant etapes, amb tanta prudència com
considerin necessària els més rigorosos
però, alhora, amb tanta celeritat com sigui possible i
desitgem els més inquiets.  Llavors, al clam
“som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es
vol”, Europa haurà de voler i els espanyols
s’hauran de resignar. 
<!–fi 17è paràgraf–>

GESTIONS BÀSIQUES PER A
L’ARRANJAMENT DE L’ESTAT CATALÀ
<!–9è títol fons blanc i centrat–>

<ul type="disc"><!–llista ul–>
<li>Proclamació
parlamentària de la secessió de Catalunya
respecte a l’Estat espanyol i institució de la
sobirania nacional de l’Estat català.
</li>

<li>Immediata convocatòria d’eleccions. </li>

<li>Redacció de la
Constitució, o els Furs, amb les lleis fonamentals de
l’Estat per establir i garantir els drets i els deures
fonamentals de tots els ciutadans de Catalunya i determinar i regular
el sistema de poders i la forma de govern.  </li>

<li>Consideració de
l’establiment de la relació política de
l’Estat català amb l’Estat
espanyol, amb un conveni de veïnatge amistós com a
clau dels vincles de relació permanent en el futur.
</li>

<li>Reivindicació del
deute històric espanyol i restitució i prorrateig
de béns, amb auditories internacionals per a la seva
valoració i execució. </li>

<li>Sol·licitud
d’ingrés a la Unió Europea i a les
Nacions Unides, així com al Fons Monetari
Internacional, a la Organització Mundial del
Comerç, al Banc Mundial, a les federacions esportives
internacionals i al Comitè Internacional
Olímpic. </li>

<li>I finalment, junt
amb altres gestions obligades però sense entretenir-se
pas gaire, caldrà requerir l’assessorament
d’experts en afers exteriors i en calçada
directa  començar a crear ambaixades arreu del
món. </li>

</ul><!–fi llista ul–>
<div><div id="imatge"><img src="Caràtula web copy.jpg" width="78" height="108" /></div>
<!–COMPENDI–><!–fons blanc negreta–> 
Aquest és el compendi de
Pla independència<!–gran i granat–> 
 de Carles Lladó
<!–petit i granat–> 

 Possiblement
l’únic segur i segurament
l’únic possible 
<!–lletres granat–>
 </div>
<!–fi COMPENDI–>

<!–18è paràgraf–>
I ara, catalans!, per acabar
amb aquesta versió abreujada de Pla independènciai
aconseguir el tremp vital que necessita la nostra nació, us
vull abrivar l’anhel de llibertat amb l’arenga
emesa a “Catalunya Independent!”, quan el 1986 ja
clamava per l’autodeterminació i la llibertat del
nostre país:
<!–fi 18è paràgraf–>

<!–paràgraf de comiat–><!–subratllat dalt i baix granat i molt espai–>
Territori, llengua i dret; història, cultura, art; 
himne i bandera; llegenda i mites d’arrels llunyanes;   
consciència nacional; sentiment i orgull i ràbia 
i gent amb ganes: nosaltres catalans!
<!–fi paràgraf comiat–>


Comentaris 
En contra? Si el comentari no està ben argumentat
més raó afegirà al Pla. 
Si esteu a favor, envieu l’enllaç a com més millor. 




<!–fi div auxiliar per a situar la barra lateral a l’alçada del primer paràgraf–>
</div></div>
</body>

+proves

Entrades recents

Comentaris recents

Arxius

Categories

Meta